domingo, 27 de septiembre de 2009

Saudade Paradiso

Hi ha un virus semblant a la Grip A que ha estat present durant tota la història de la humanitat, el tractament del qual no té recepta precisa, sino que cada qual se'l cura com pot i com sap. A aquest virus el podríem anomenar Grip N o Grip Nostàlgia. La Grip Nostàlgia és aquella enfermetat (senti)mental que pateixen els nostàlgics, també dits melancòlics, i com ocorre amb totes les enfermetats (també les de l'ànima), té graus: lleu, quan és gairebé imperceptible, greu, quan la cosa s'ha complicat, molt greu, quan encara és pitjor, i mortífera, quan pot amb la teva voluntat. Avui m'he diagnosticat una Grip N lleu tirant a greu, i per tractar-la he decidit veure una de les pel·lícules més nostàlgiques i, per tant, més belles del món: es tracta de Cinema Paradiso (qui pot oblidar en Toto i la seva devoció envers la màgia del cinema?). La veig a Barcelona, des del sofà, perquè no puc teletransportar-me a Lisboa, on ara mateix la retransmeten al Miradouro Sant Pere Alcàntara, on la nit podia ser tan màgica com al mateix cinema. O com aquí mateix, ara. (Fine).

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat/

1 comentario:

Las cosas que nunca se dicen... dijo...

Hi ha una frase del llibre "Seda" d'Alessandro Baricco que diu: "Morir de nostalgia por una vida que no vivirás jamás".
La vaig apuntar en la meva llibreta, la que sempre m'acompanya.
El més irònic és que anys després vaig sentir en primera persona el que diu aquesta frase. Va ser un dels meus primers porst del meu blog. Llegint el teu post, ho he recordat.
Cinema Paradiso té una gran banda sonora d'Ennio Morricone, la vaig demanar als Reis fa força anys enrera.
Em sembla molt interessant el teu blog.