Fffff

Sofía tiene un montón de fotos
llenas de tejados
-cerca del cielo está mejor-;

Marta se ensucia los zapatos de mapas
pero va pisando suerte;

Lucía guarda un montón de despedidas
llenas de polvo debajo de la cama:

Soplar: Vivir.

by Carmen.

Publicado en la vanguardia el 23 de mayo de 2008.

Un festival primaveral

Segurament, la primavera seguiria sent primavera encara que no hi hagués Primavera Sound, un dels molts festivals de música que arriben a Barcelona any rera any. Aquesta edició ha gaudit de la presència obscura i vibrant dels mestres del trip-hop, o el que és el mateix, dels Portishead, que van omplir l'auditori del Parc del fòrum amb una actuació magistral, viva, brutal. Public Enemy, la banda totèmica del hip-hop, també van ser allà, així com una gran varietat de grups clau en el panorama 'indie' actual, sense deixar de banda artistes més decantats pel haapy flower, com De la Soul. Entre noms i renoms i cervesetes i shawarmes i crepes, que van omplir estòmacs festivalers, va destacar el cada cop més elevat Guinxo, que va trencar la tranquil· litat de dissabte a la nit amb el seu techno tropical. En definitiva, un festival primaveral sense pretensions inabastables però amb música de qualitat assegurada.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Síntesi creativa

Amb motiu de la 15a edició dels Tallers Oberts a Ciutat Vella, el Museu Marítim de Barcelona ha recollit, en una exposició col·lectiva que porta per títol 'Síntesi' -més addient, impossible-, l'obra creativa d'alguns dels artesans que han obert les seves portes a curiosos i fanàtics de l'art en pot petit, (que és bona confitura). Així, segons un jurat format per membres del FAD i del Museu Marítim, els millors artistes d'aquest any han estat: Alícia Rosselló i Núria Brunet, per naïfs; Gemma Pampalona, per 'ser' una joia; Rodrigo Ángel Belaunzaran, per escultor enmig de; Carles Guitart Esteve, pel còctel tradició/modernitat; Teresa Rosa Aguayo, per rellegir els teixits poèticament; Nicolás Spinosa, per reivindicar el cos com a pintura; Fiona Capdevila, per la nova roba reciclada... I tot un semi-etcètera que podreu trobar-vos, si el busqueu, fins a l'1 de juny. Qui va dir que l'artesania no era un art, anava ben errat.

by Carmen.

Publicat a http://eldema.cat

P.D. Quan aconsegueixi dominar el temps, tornaré amb poesia visual, sensorial i lletraferida. Sense afany lucratiu. Més aviat, amb voluntat de remoure visions i dubtes, més o menys interns, més o menys compartits.

Si decidim tornar, serà perquè alguna cosa ens porta a retornar... Gràcies, poetes. Gràcies, aigua.

Tallers per amor a l'art

Travessar un aparador i trobar-te a l'altre costat podria semblar més propi de Matrix que del que us vaig a parlar. Però no ho és, perquè Ciutat Vella obre les finestres, les portes i l'Art(esania) de bat a bat: enguany, el districte més cèntric i més excèntric de Barcelona celebra 15 anys de portes obertes als tallers dels creadors que allà creen o que allà viuen. Es tracta d'una activitat organitzada des del FAD que té com a port i far apropar l'artesania al carrer o viceversa. Curiosos, perduts, extravagants, olfatejadors visuals, freaks del "only one", gent normal... Tots estem convidats a resseguir (preferiblement sensorialment) el que es cou als tallers: un llenguatge artístic a contracorrent de la producció massiva, més proper a aquella concepció romàntica de l'art, a aquella aura 'walterbenjamiana', que no pas als beneficis reproductius. Veient, a més, el cost de lloguer dels tallers i els ingressos que els artistes obtenen, podríem resumir-ho en una frase (feta): per amor a l'art.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Anarquia tragicòmica

L'Aula de Teatre de la Facultat de Ciències de Comunicació Blanquerna presenta aquest any "Mort accidental d'un anarquista", del guanyador d'un Nobel Dario Fo. Un boig molt lúcid serà l'encarregat de revisar les versions realitzades per un grup de policies italians arran d'un fet tràgic i fatal que va tenir lloc l'any 1969: la mort de Giusseppe Pinelli, un acusat anarquista que va caure 'accidentalment' per una finestra. Un discurs real per a una farsa molt, molt negra, plena de clarobscurs mirats amb ironia -per no dir sarcasme- i ingeni -que no ingenuitat-. No es tracta de fer procés al capitalisme , sinó de deixar en pilotes (les ments més refinades llegeixin "al descobert") l'autoritat mal utilitzada per fer-nos morir de riure -per no dir plorar. 9 i 10 de maig a les 21 h. a la SalaTeatre del Raval. 5€. Entrades a la venda a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat