Teatre èpic en temps de crisi

'Hi ha homes que lluiten un dia, i són bons;/ d'altres lluiten un any, i són millors;/hi ha aquells que lluiten durant molts anys, i són molt bons;/però a més hi ha els que lluiten tota la vida/aquests són els imprescindibles'. Així d'imprescindible podia ser el dramaturg Bertolt Brecht, les reflexions del qual van fer mudar aquella clàssica idea del teatre com a obra dramàtica en teatre èpic, crític, social, a més de superar la 4a paret que divorciava el públic de l'espai escènic. "A mãe", escrita als anys 30 a partir de la novel·la de Máximo Gorki, puja a l'escenari del Culturgest, a Lisboa, per furgar en el passat i fer-nos actualitzar el present. Perquè la revolució contra allò injust pot estar, si més no, a la paraula i el gest. 'Qui estigui perdut, que lluiti!', 'i mai serà: encara avui'. Una minoria opressora per a una massa d'oprimits, encara avui.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Monstruosa pre-primavera

Negre. Així és el preludi de primavera a Lisboa. Em refereixo, per una part, a la Monstra, el festival d'animació més monstruós hagut i per haver que començarà tot just quan sigui publicada aquesta diguem-ne crònica i que no acabarà fins al dia 15, mateixa estació de l'any, mateix color, però (això sí) diferents llocs, com per exemple l'arriscat Cinema São Jorge, el feliç Museu de la Marioneta o el gran Teatre Meridional. I en paral·lel i per analogia, per altra part, una altra 'monstra', aquest cop teatral: la que té lloc a la Casa Conveniente. Històries molt, però que molt negres, amb Black Box (o de com obrir una caixa una nit qualsevol i que et saludin caps sense cos, i que reapareguin a les cames d'una femme fatale en sèrie i en vermell, i que resulti ser, finalment, la reencarnació de la mateixa Pandora). Si Maupassant o Lovecraft o Poe aixequessin el cap... El perdrien. De ben segur.

by Carmen

Publicat (o casi) a http://eldema.cat