Here we are

Es sencillamente irritante -afirma Cage- pensar que nos gustaría estar en otra parte. Ahora estamos aquí.

...

El Blai Bonet adolescent

Abolir el misteri. Era aquesta la pretensió màxima del poeta mallorquí Blai Bonet, a qui l'Espai Escènic Joan Brossa ha dedicat al llarg d'aquest setembre tardorenc tardes i nits de teatre i de recitals. Ara ja s'ha acabat però ja se sap que on hi ha un final, hi ha un principi. Així doncs, tornem a començar: Una elevada temperatura poètica i un acordió parlant-nos dels moments en que les notes de la vida tron-tron-trontollen. I quan és que més? Quan som adolescents. I com que al teatre (gairebé) tot es pot fer, doncs vam poder veure/sentir/conèixer un Blai Bonet nascut ja adolescent, entre uhhh, uhhh, uhhh que rebufaven des del ventre d'una mare, mig pandora mig mama. Néixer home o fer-se home, i que no et diguin mai: "salvatge". Pèls al pit, al pit masculí després de contactar amb el pit femení. I tu? Que tens pèls al pit?

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Fotogravida

"La fotografia no és res; és la vida el que m'interessa".

Albert Bertran, fotògraf.

A grans misteris, grans missions

“Amb la poesia també aconsegueixes abolir el misteri. El misteri és la decadència. En canvi, les coses tenen tendència a ser CLARES. Quan la poesia ho és de bon de veres, aclareix el misteri, l’aboleix. Em referesc al misteri en el sentit que jo el consider; és a dir, en el sentit negatiu. És una peresa mental dir això és un misteri. És por d’entrar-hi. Quan hi has entrat, veus que era un parany maquinat pels poderosos, alguna lletjura o el que sigui… Però això d’abolir el misteri, jo crec que és una de les missions més grans de l’artista”.

"Els poemes es llegeixen amb el cor, amb el cervell, amb la pell, amb el sexe, tot plegat. I es rellegeixen temps i temps fins que un dia, quan vertaderament en tens necessitat, hi descobreixes l'ensenyament."


Blai Bonet

Vora l'Índia, la Mercè

Diuen -o això he sentit- que per conèixer la pròpia cultura hem d'endinsar-nos en la dels altres. Aquest any tenim ocasió de fer-ho amb l'excusa de les festes en honor a la Mare de Déu de la Mercè, gràcies a la qual varem vèncer una plaga de llagostes ara fa tres segles -o això diuen-. I no llagostes però sí nacionalismes radicals és el que podrem "combatre" a diferents espais de la ciutat fins al proper 24 de setembre, gràcies al Festival Àsia, que enguany dedica especiament la seva graella als colors i al misticisme d'un país on, per bé o per mal, la misèria no ha aniquilat l'esperit: l'Índia. Potser és que els altres som també nosaltres, i/o viceversa.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Puzzles

La meva realitat és una realitat fragmentada.

Fragmentada:
feta a
f r a g m e n t s.

És meva? Sí. I no.

Fragments de mí
i fragments de món,
i de tothom, f
ins i tot dels que no tornen mai més,
i del que no torna mai més (i del que sí).

Mai més.

Mai
més.

Ja veus, què contundent: MAI-MÉS.

I no tornen perquè no han de tornar,
perquè ja no es pot,
perquè ja no cal,
perquè ja ha passat.

Passat. Mai més.

Van ser petits, grans fragments, fins que varen arribar al final, a la punta mateixa de tots els mateixos finals. Després, sempre, nous principis, sempre neguitosos, sempre ignorats, mai insignificants.

Boira (si t'hi pares a pensar).
Anar fent (si et deixes portar).

Perquè ja ho veus: potser mai més...
O potser sí, qui ho sap.

Anem col·locant les peces, una darrera l'altra, una davant de l'altra. Què aquesta no encaixa? Doncs no passa res: la trec, acuradament, que algun altre racó serà el seu. Ja el trobarà, ja el trobaré. Cerco LA PEÇA EXACTA que ocuparà aquest espai buit en aquest precís MOMENT.

Peces: fragments.

Ja ho veus:
la realitat està feta de
p e c e s


Tu i jo, fins quan encaixarem?


Carmen, 15 set 08'

No es lo mismo

Encuentra las tres diferencias entre estas mujeres, que son y no son la misma:





¿...y bien?

¿Podría pasar lo mismo en los países musulmanes?

by Carmen

Foto: Tánger

A volar

La alfombra mágica de Aladín. Si encuentras la lámpara, frótala y dile dónde quieres ir.

by Carmen

Foto: Viladrau

Casi otoñal

Baila el ocre dulcemente para acariciar a las hojas que, rugosas, se agrupan para empezar el otoño y no llorar por lo verdes que antes fueron.

by Carmen

Foto: Viladrau

Historias

Hay historias que se alejan y historias que se quedan: sólo el tiempo las distingue.

by Carmen
Foto: Viladrau

Música per acomiadar l'estiu

Res millor per dir adéu a l'estiu que la música, el ball i la cervesa en un ambient de flors i violes. Així ha estat el festival Cruïlla Bcn, que ha tingut lloc aquest dissabte al Parc del Fòrum. Impossible quedar-se impassible davant una programació com la d'enguany: Reigbord, D'Callaos, Morodo, Tiken Jah Fakoly, Le peuple de l'herbe, Asian Dub Foundation... Amparanoia va seguir caminant amb els peus enlaire i el cap d'Amparo Sánchez on ha d'estar amb un públic fidel al salt compartit, que va estar a l'alçada també amb el reggae-punk rumbero dels enèrgics Canteca de Macao. Els brasilenys Zuco 103 van calmar les aigües amb el seu jazz electrònic, amb el que van cloure la nit i també, mal que ens sàpiga a tots, l'agost. Uns cd's per rememorar els ritmes del Cruïlla i de ben segur que la depre post-vacances serà bufar i fer ampolles.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat