Icona Moss

En algun lloc vaig llegir fa uns dies que la Kate Moss (algú pot no saber qui és la Kate Moss?, no cal aclarir-ho, doncs). Doncs deia que en algun lloc vaig llegir que la Kate Moss representava avui la 'identitat líquida'. Em vaig quedar sòlida (vull dir de pedra). Suposo que qui ho va escriure es referia a la postmodernitat, l'etapa aquesta que ens ha tocat viure i, per analogia, a la Moss també. Però potser la Moss no la visqui igual que tu i que jo, o potser els mil i un 'morritos' són només això: 'morritos'. Però és que la Kate és rossa, està prima i té sex-appeal, i no tothom té aquesta bona o mala sort. En fi: sigui o no sigui la model Kate Moss una representació del postmodernisme 'líquid', suposadament individualista i suposadament efímer, la Kate és una icona dels nostres temps (la màxima icona, segons sentencia el sociòleg Christian Salmon al seu llibre 'Kate Moss Machine'). Què en dirien la Garbo, la Monroe o la Hepburn (Audrey)?

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat/

Dones africanes

Plovia. Plovia i estava desvelada perquè estava arribant la primavera, per fi, però encara no havia tret les flors de l'armari, amb tanta roba de llana. Llavors, capcota, em vaig topar amb una dona que em mirava d'una forma que no era arrogant però que potser m'ho semblava. Vaig continuar mirant i aleshores més dones em miraven, una darrera l'altra. Totes elles mirades pures, netes, fortes, tristes, lliures: així, així eren les mirades d'aquelles dones africanes. 'Mirades', dic, però hauria de dir 'mirada': la mirada de la camerunesa Angèle Etoundi, que ha aconseguit desvelar les mateixes mirades africanes de dones totes elles diferents, úniques, pròpies, però amb un rostre comú: dona desvelada, dona lliure, dona mare, dona lluita, dona fràgil, dona africana, dona mestiça, dona negra, dona blanca. DONA. 'Desvelos', una exposició que hi havia a la Rambla Catalunya i que ha acabat, malauradament, el dia 22. Ja no plou, però.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Secció Cultural

Cinema llatinoamericà

S'acaba d'estrenar la 16a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, però a Lleida. El premi d'honor se l'ha endut la directora i actriu Icíar Bollaín, una entusiasta de la matèria prima del cinema, juntament amb l'actor Ernesto Alterio. La pel•lícula mexicana “El estudiante” va fer el tret de sortida, potser perquè enguany és Mèxic el país convidat. No només podreu veure llargmetratges, curtmetratges i documentals inventats i realitzats a l'altre costat de l'oceà, sino que també s'han creat activitats paral•leles i exposicions (veure pàgina web, acabaràs abans), així com matins dedicats als nens prematurament cinèfils (o als pares cinèfils que volen incitar els seus fills, que potser només volen jugar al futbol, a l'art de la pantalla gran). En fi. Cadascú tindrà els seus motius per anar o per no anar. Pels que sí, fins el 16 d'abril.

Tim Burton al MOMA?

Els que seguiu aquest setmanari us haureu adonat que, al menys a Cultura, estranyament sortim de les muralles de Barcelona, tot i que no ho tenim pas vetat. És per això (perquè no ho tenim pas vetat) que avui ens traslladarem a Nova York. Tot, per culpa d'una conversa amb un amic que resulta que es va deixar caure pel Museu d'Art Modern (més conegut com el MOMA) i resulta que es va trobar ni més ni menys que amb el Tim Burton (més conegut per 'Eduardo Manostijeras' i 'Malson abans de Nadal'), que estava allà, parlant o reflexionant a la seva manera arran l'exposició sobre la seva obra pictòrica, literària i cinematogràfica -als genis els hi passa això, que ho porten a dins i ho han de treure-. Si ets com jo i no tens un euro a la butxaca, però, t'hauràs de conformar amb imaginar-t'ho, i esperar a que arribi l'Alícia del país de les meravelles a casa teva. Fins aleshores, feliços malsons.

by Carmen

Publicats a http://eldema.cat