Raptus funeraris

Diru riru diru riru. Lola González i Coral Ros són Lolita i Corina, dues germanes unides únicament per lligams de sang que comparteixen un funeral irònic i esbojarrat on els espectadors són els familiars assistents no ploraners -i adéu a la 4a paret, que diria Bertolt Brecht-. Primer, morir. Després, adonar-nos'en. Tercer, assumir l'eternitat amb dignitat. Quart, fer-ne comèdia: És el procés que segueixen "las Gallegas" en aquest espectacle de clown i i peix al bell mig del Raval, a l'Almazen, dins el cicle de dones pallasses Very Important Women, que va començar el mes passat. Divendres 29, última oportunitat per morir-se de riure i sortir amb més ganes de viure. Al mes de març, continuarà, però llavors les pallasses seran pestanyes... Diru riru diru ra.

by Carmen.

Publicat a http://eldema.cat/

Lucidesa en estat primitiu

Escriu el protagonista de l'última pel·lícula de Sean Penn al seu diari: "La felicitat només és real si es comparteix", conclusió a la que arriba al final d'un llarg viatge que comença després de graduar-se en la universitat i adonar-se que tot és mentida. Basada en una història estoicament real, "Hacia rutas salvajes" ressegueix les petjades idealistes de Chris McCandless, un altre anti-american way of life que renuncia a la vida acomodada per adentrar-se en l'estat primitiu de l'ésser humà, en la seva naturalesa salvatge, a partir de la convivència amb la naturalesa pura i dura i amb les persones que es va trobant pel camí, així com amb ell mateix. Un viratge estètic alhora que espiritual, on les peripècies en el muntatge i la bellesa de la filmació no enterboleixen un contingut profundament humà.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat/

La llibertat iraní en un cartell

El disseny gràfic podria ser una de les pedres angulars del progrés i la transformació social. Això, que a Occident és una obvietat, resulta molt més significatiu si ens traslladem a un dels països d'Orient on el conflicte entre modernitat i tradició està a l'ordre del dia: l'Iran. És per aquest motiu que la Casa Àsia de Barcelona ha rendit homenatge a l'obra gràfica de Reza Abedini, un dels cartellistes més importants de la contemporaneïtat iraní, així com a altres artistes actuals. En total, 28 són les peces que estaran exposades fins el mes d'abril, i que abarquen el període que va des del 1970 fins al 2006: anuncis de festivals cinèfils, portades de llibres, tributs a escriptors... Art persa propagandític no polititzat, en definitiva, en que la llibertat es converteix en poesia visual.

by Carmen.

Publicat a http://eldema.cat

Dones de caramel

No tots els films de dones van dirigits a un públic exclusivament femení, però sí a un públic que vulgui entendre la feminitat, amb i més enllà dels tòpics. 'Caramel', el primer llargmetratge de la libanesa Nadine Labaki, mostra la vida -interior i exterior- de cinc dones que viuen a Beirut, una ciutat de tradició musulmana en que moltes dones han pogut alliberar-se del vel i les tradicions fonamentalistes. A 'Caramel', els esdeveniments i els pensaments de les protagonistes s'entreveuen entre assecadors de cabell i cera de caramel, en una atmosfera fresca i sincera on el subtext és un joc gestual, que la càmera retrata des d'un angle intimista però mai intimidatori.
by Carmen.

Publicat a http://eldema.cat

Ingredients: Sucre, suc de llimona i aigua.