Faig transcripció en flashback de "El poble del costat" del poeta de carrer i no d'estar per casa Enric Casasses. A sant de què? A sant de Santa Ploma, Santa Escriptura i Santa Casualitat (totes femenines) que aquesta nit he arribat tard a la presentació d'un llibre d'algú que no coneixia i que parlava de la 'Xocolata desfeta' al carrer Petritxol i 103 coses més. L'Enric Casasses havia de ser, però no hi era (es veu que van dir que tenia mal de panxa tot i que també jugava el Barça, a la mateixa hora...). Jo també havia de ser i tampoc hi era, què hi farem (mentrestant, estava a casa d'un company de feina paquistanés que volia que conegués la seva dona, preciosa, la seva filla, encantadora però amb mala llet -com ha de ser-, i les seves deliciocitats culinàries). Encara que hagués volgut, no podria haver-me negat -cultura musulmana, antropòloga innocent-. El mateix li va passar aquella nit a en Casasses, segurament (amb el Barça, s'entén).
Després, així doncs, doncs l'he représ. He bufat la pols i ha sortit això:
"Les coses importants, o sigui, les que importen, a mi i a qui sigui, estan escrites a la closca de la tortuga, a les arrugues del seu coll i al gest delicat de les seues terribles ungles, i si no t'ho creus pregunta-l'hi, mira-te-la a la cara i pregunta-li, fa cara de serp, d`àguila de jo, i mira com mira, està VIVA". O sigui, que les coses importants són les que fan bategar el teu cor, com ha escrit i recitat el poeta de carrer Enric Casasses (de carrer, però no d'estar per casa, te'n recordes que t'ho he dit?).
Abans, a la 3a part, també va tararejar unes altres quantes coses, com:
"La vida és un elefant penjant d'un fil, no sé com s'aguanta".
"La fondària depèn de l'altura a què et situes".
"El futur és una nit sense lluna" (Aquesta, però, és d'un tal Claude Pélieu).
NONAT: "És que la bellesa només es pot sentir o viure en el moment? Sempre s'ha de sentir el que se sent, per ventura no s'ha de poder recordar, també?".
"serà com créixer: no cal decidir-ho".
"l'única llei serà la de cada instant".
"I plego d'escriure, que em toca recollir la merda del gos".
"Adéu, fins aviat, i no et descuidis de dir-li a l'esperança que no passi ànsia, que estem be".
"I fins i tot la bellesa està amagada darrere d'alguna mena de lluita".
"dóna'm la mà, ja sé que sempre demano però...dóna'm la mà".
"perquè els humans som un plat sempre a mig cuinar i s'ha d'anar remenant, que si no, què? La vida se sent borda si no té quelcom que la desborda. Som l'única espècie coneguda que bull els espàrrecs".
"La poesia és per a reconciliar en el vol d'una gavina les contradiccions dels dies(...)"I la música és per a ballar".
"Si no fos pel món teu de la fantasia no sabríem res de la realitat, no seríem ni un tros de suro, no hauríem sabut mai ni que algú va matar una mosca ni d´'on venen els nens".
*** (una pausa perquè cal, com a la vida, doncs aquí) ***
Interrogant obert, diu:
'Per què escric?', contesta: "Per poder pensar, per no passar per ull, perquè no sigui dit, per arribar al pot de la confitura, per compromís, perquè sí, per ressucitar els vius i els morts, per casualitat, per no perdre el fil, perquè estava escrit, per embolicar la troca, per elevar un misto cremat en homenatge a la universal estrella apàtrida catalana, per elevar la temperatura, per participar-hi, per fugir-ne, per quatre pessetes, perquè no tinc cua, perquè algú bé hi ha de possar la cara i dir-ho, perquè si no no sé qui som ni què representem, perquè em foten crits, perquè m'estimen, per renegar de tot i de tothom, perquè tires la pedra i qui sap on va, perquè no pot ser, per fer-te companyia, per ara, per tota una sèrie de circumstàncies que no cal explicar, perquè ni el bosc ni l'asfalt no esborrin el camí de casa, per una mena d'insatisfacció universal, perquè he vist reflectits en un vidre els dits d'un vell que ballaven un instant damunt la porta quan entrava al menjador, perquè t'hi fixis, perquè no es pot enterrar la veritat, per escriure't i perquè tu me n'ensenyes, mira: llamp, llet, llit, llot, llum".
Vull fugir. Vull que m'estimin. Vull llet, llit, llot, llum. Vull tornar a escriure
(potser perquè "al costat de casa hi ha el fons del mar).
*En realitat volia dir nostàlgia de mi-nostàlgia d'escriptures, "que aquell que es posa en qüestió ell mateix, ja es preocupa per la humanitat".
Després, així doncs, doncs l'he représ. He bufat la pols i ha sortit això:
"Les coses importants, o sigui, les que importen, a mi i a qui sigui, estan escrites a la closca de la tortuga, a les arrugues del seu coll i al gest delicat de les seues terribles ungles, i si no t'ho creus pregunta-l'hi, mira-te-la a la cara i pregunta-li, fa cara de serp, d`àguila de jo, i mira com mira, està VIVA". O sigui, que les coses importants són les que fan bategar el teu cor, com ha escrit i recitat el poeta de carrer Enric Casasses (de carrer, però no d'estar per casa, te'n recordes que t'ho he dit?).
Abans, a la 3a part, també va tararejar unes altres quantes coses, com:
"La vida és un elefant penjant d'un fil, no sé com s'aguanta".
"La fondària depèn de l'altura a què et situes".
"El futur és una nit sense lluna" (Aquesta, però, és d'un tal Claude Pélieu).
NONAT: "És que la bellesa només es pot sentir o viure en el moment? Sempre s'ha de sentir el que se sent, per ventura no s'ha de poder recordar, també?".
"serà com créixer: no cal decidir-ho".
"l'única llei serà la de cada instant".
"I plego d'escriure, que em toca recollir la merda del gos".
"Adéu, fins aviat, i no et descuidis de dir-li a l'esperança que no passi ànsia, que estem be".
"I fins i tot la bellesa està amagada darrere d'alguna mena de lluita".
"dóna'm la mà, ja sé que sempre demano però...dóna'm la mà".
"perquè els humans som un plat sempre a mig cuinar i s'ha d'anar remenant, que si no, què? La vida se sent borda si no té quelcom que la desborda. Som l'única espècie coneguda que bull els espàrrecs".
"La poesia és per a reconciliar en el vol d'una gavina les contradiccions dels dies(...)"I la música és per a ballar".
"Si no fos pel món teu de la fantasia no sabríem res de la realitat, no seríem ni un tros de suro, no hauríem sabut mai ni que algú va matar una mosca ni d´'on venen els nens".
*** (una pausa perquè cal, com a la vida, doncs aquí) ***
Interrogant obert, diu:
'Per què escric?', contesta: "Per poder pensar, per no passar per ull, perquè no sigui dit, per arribar al pot de la confitura, per compromís, perquè sí, per ressucitar els vius i els morts, per casualitat, per no perdre el fil, perquè estava escrit, per embolicar la troca, per elevar un misto cremat en homenatge a la universal estrella apàtrida catalana, per elevar la temperatura, per participar-hi, per fugir-ne, per quatre pessetes, perquè no tinc cua, perquè algú bé hi ha de possar la cara i dir-ho, perquè si no no sé qui som ni què representem, perquè em foten crits, perquè m'estimen, per renegar de tot i de tothom, perquè tires la pedra i qui sap on va, perquè no pot ser, per fer-te companyia, per ara, per tota una sèrie de circumstàncies que no cal explicar, perquè ni el bosc ni l'asfalt no esborrin el camí de casa, per una mena d'insatisfacció universal, perquè he vist reflectits en un vidre els dits d'un vell que ballaven un instant damunt la porta quan entrava al menjador, perquè t'hi fixis, perquè no es pot enterrar la veritat, per escriure't i perquè tu me n'ensenyes, mira: llamp, llet, llit, llot, llum".
Vull fugir. Vull que m'estimin. Vull llet, llit, llot, llum. Vull tornar a escriure
(potser perquè "al costat de casa hi ha el fons del mar).
*En realitat volia dir nostàlgia de mi-nostàlgia d'escriptures, "que aquell que es posa en qüestió ell mateix, ja es preocupa per la humanitat".
bona nit i fins una altra en la que no trobi la lluna -per si la té algú i me la vol prestar, ni que sigui una estoneta, per jugar al sofà-.
2 comentarios:
Què bo el fragment "per què escric?".
Si és que Carmen... està escrit... ja és bonic anar fent cosetes encara que sigui en un blog (que després persones com jo el llegeixen i ens sentim molt millor!:)
Buf, he de submergir-me en la poesia de Casasses, me l'han recomanat molt i ja estic trigant massa. A mi també m'ha encantat el fragment del perquè d'escriure. "per una mena d'insatisfacció universal", que cert.
Publicar un comentario