No va sortir, al matí, el sol.
Tirava amunt el nord
rere un neguit orat
que s’enduia, de nit, el vol.
Focs...
Plorant, endins, esclat!
i res era ja blau.
On eres, llavors?
Un port,
un riu que raja, roig,
va ser de debó?
Jocs...
I ara espera, desesperançat,
el verd,
fet arrel que vol ser pi
i aquell fruit ofert
que ha arrencat, del cos,
un bri
i perd ferum la flor
en veure el pit fet pa.
Però pa d’ahir, emicolat.
by Carmen 2006'
(Però una Carmen més pessimista que la d'ara. Gràcies, Mafalda. Gràcies, Macanudo).
No hay comentarios:
Publicar un comentario