Tot curiosejant llibres de l'escola i de l'institut (per si no us havíeu adonat, he estat a Bolívia dos mesos i he tornat una mica desubicada, fet que explica aquesta recerca sobtada de les meves arrels) em trobo una "crítica" literària prematura, escrita el 22 de novembre de 1997. Diu:
"Opinió: 'Un estiu per morir' és un dels millors llibres que he llegit. M'he sentit una mica identificada. M'ha fet tremolar, plorar, riure, sorprendre'm i, sobretot, entendre que després de la vida hi ha la mort, encara que ens costi entendre-ho. Les expressions, frases i versos de poesia que utilitza l'autora (Lois Lowry) m'han agradat moltíssim, ja que a mi m'agrada molt escriure i llegir poesies o sentiments meus. Bé, espero llegir-ne un altre com aquest.
Tema: L'autor ens vol fer entendre que no ha de fer-nos por la mort i que la vida continua, encara que se'n vagi del nostre costat algú estimat".
-Tremolar? Plorar? Riure? Què t'empatolles?
No hay comentarios:
Publicar un comentario