domingo, 28 de febrero de 2010

Potser Dylan (Bobs)


Podria estar a qualsevol no-lloc, perquè no, Ell no estava allà: no hi era. Potser estava buscant respostes en el vent, o potser simplement estava somiant ser un vagabund en una nit errant a Central City (Colorado). On era, realment? O on no-era, realment, en Dylan (Bob), si no hi era 'allà'? 'I'm not there', més enllà del més enllà i més enllà del gènere cinematogràfic conegut com a 'biopic', ens mostra, sota direcció d'en Todd Haynes i amb fil no conductor d'en Haynes+Moverman (al google en trobareu tanta informació com vulgueu i inclús més) les múltiples facetes, cares, rostres, egos i alter-egos del poeta de carrer més cara dura de la història pop-rock-folclòrica d'aquests anys. No importa si t'agrada l'harmònica i les paraules utòpiques o no. No importa si et va encantar l'últim documental de l'Scorsese o no. De fet, tampoc importa si t'agrada Bob Dylan o no, perquè potser, en comptes d'en Dylan, et trobes a la Cate Blanchett acabada de sortir d’un film de Richard Lester -o una mena de retrat polièdric d'una personalitat en metamorfosi.


by Carmen


Publicat a http://eldema.cat/

1 comentario:

Gemma dijo...

Em considero una gran fan de Dylan i val a dir que la pel·lícula em va deixar força descol·locada, però positivament. Van sonar molt poques de les cançons típiques i mítiques, i hi ha molta (molta) simbologia, una bona part de la qual segur que em va passar per alt. És una peli d'aquelles que cal tornar a veure. Ah, i la Cate Blanchett està espectacular!