Així com els últims no seran sempre els primers, els guanyadors tampoc no són sempre els millors, tot i que solen coincidir. Enguany, la guanyadora que va tornar amb més 'gaudís' sota el braç després de la 2a entrega dels Premis Gaudí de Barcelona-certamen que s'ha celebrat, per cert, en un context d'aigües (in)oportunament turbulentes pel que fa a la nova llei de cinema 50% en català- ha estat la jove i novell Mar Coll que, juntament amb tots els seus còmplices tècnics, va crear 'Tres dies amb la família': millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor protagonista femenina, en reconeixement a la interpretació de Nausicaa Bonnin. L’actor Àlex Brendemühl ha rebut l'estatueta al millor protagonista masculí per la pel·lícula 'Les dues vides d’Andrés Rabadán', film guardonat també al millor actor i actriu secundaris, Andrés Herrera i Clara Segura. Sigui el que sigui el que hagi de ser amb la retransmissió del cinema en català, la producció i la realització han demostrat que, certament, podem portar el cap ben alt, malgrat les C(risis). domingo, 7 de febrero de 2010
II Premis Gaudí
Així com els últims no seran sempre els primers, els guanyadors tampoc no són sempre els millors, tot i que solen coincidir. Enguany, la guanyadora que va tornar amb més 'gaudís' sota el braç després de la 2a entrega dels Premis Gaudí de Barcelona-certamen que s'ha celebrat, per cert, en un context d'aigües (in)oportunament turbulentes pel que fa a la nova llei de cinema 50% en català- ha estat la jove i novell Mar Coll que, juntament amb tots els seus còmplices tècnics, va crear 'Tres dies amb la família': millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor protagonista femenina, en reconeixement a la interpretació de Nausicaa Bonnin. L’actor Àlex Brendemühl ha rebut l'estatueta al millor protagonista masculí per la pel·lícula 'Les dues vides d’Andrés Rabadán', film guardonat també al millor actor i actriu secundaris, Andrés Herrera i Clara Segura. Sigui el que sigui el que hagi de ser amb la retransmissió del cinema en català, la producció i la realització han demostrat que, certament, podem portar el cap ben alt, malgrat les C(risis). 
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
ei,
i on es poden veure aquestes pelis?
"Tres dies amb la familia" em va agradar. Es el tipus de cinema que vull veure, personatges reals, amb conflictes amb ells mateixos i amb els que els envolten, que no saben què volen o que s'equivoquen en les seves decisions, que poden mostrar que estimen als seus o ser totalment cruels quan no estan bé amb sí mateixos... tot això i més és el que em va aportar aquesta pel·lícula. Els premis? no crec en els premis de cap tipus, no fan més que comparar (això és millor que allò) i no porta més que a conflictes en tots els àmbits. Només sé que a mi em va agradar, i és el que compta.
Jordi
Intel·lectual? who wants to be an intellectual? (Mira, podria ser el nom d'un programa de TV). A mi m'agrada llegir però no vull ser intel·lectual, jo el que No vull és una vida buida.
No et justifiquis tant, mademoiselle, que avui dia es pot ser intel·lectual i lletraferit es vingui d'on es vingui ;)
Publicar un comentario