domingo, 6 de diciembre de 2009

Si això és un home

Em deies Agustí Centelles i pensava: Gran fotoperiodista. La Guerra Civil. Lluitador. Lliurepensador. Per tant, defensor de la (llibertat). Llavors: Humanitat. Però el passat dimecres dia 2, mentre esperava l'inici de la roda de premsa de 'Llits', vaig descobrir que Agustí Centelles, a més, va ser víctima del franquisme en qualitat de 'refugiat'. Era l'any 1939. El primer dia queia en març, quan Centelles va ser traslladat al camp de concentració (res de refugis!) de Bram, en algun lloc de la refinada França. Barcelona, caiguda, ja. L'esperança, al terra, també. A partir de la sortida de la ciutat catalana i durant el seu internament, però, Centelles no es va deixar empresonar (mentalment parlant) i va salvaguardar la seva llibertat al seu diari de camp, que compartia reflexions i queixes amb la seva càmera, amb la que va poder capturar gairebé 600 imatges colpidores, perquè ens mostren un error no comparable amb Auswitch en barbaritat, però massa semblant en la intencionalitat. Fins el 10 de gener al Centre d'Art Santa Mònica.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat

1 comentario:

Eduardo Fernández López dijo...

Pues lo cierto es que había oido su nombre, no recuerdo bien en donde ni por que, pero si te soy realmente sincero no tenía ni idea de quien era ,pero eso lo intentare subsanar lo antes posible, pues leyendo tu articulo ha llamado mi atención su vida en el campo de refugiados - mi digamos especialiad en historia, y la que más llama mi atención es la contemporanea, sobretodo desde el siglo XIX, ¿sera porque uno de mis mejores profesores de la universidad impartia esa materia?-, el caso es que me pondre al día. El viaje a VallaDOLOR bien, menos la vuelta a la fría y rutinara ciudad,jejeje,a Espinás lo tengo delante ahora mismo, con ayuda del diccionario y perseverancia ya me he "cepillado" más de medio libro.