Doncs mira, no, jo no m'he enamorat a Nova York. Al menys, encara no. Però sí, si que m'he enamorat de Nova York. La culpa la té, com sempre, el cinema, perquè encara que em faci gran em continua fent somiar truites i em pessigueixa l'estòmac de tant en tant i em ai ai ai, què maco, i per què no?, no tot són el que diuen els diaris... La ciutat que mai dorm, segons Sinatra (Frank), ha estat protagonista o rerefons incontables vegades: començant per Woody Allen, que a N.Y. es va obsessionar per Annie Hall i per Manhattan (etc etc), continuant per Scorsese i la seva inoblidable Història del Bronx, sense obviar els ulls de gata de la Hepburn (Katherine) mentre cantava amb la tristesa més gran del món aquell 'Moon river' -abans l'havíem vist intentant vèncer la mateixa tristesa davant de l'aparador de Tiffany's, entre croissants, però res-. I així fins a gairebé l'infinit. New York deu ser el que té. Jo encara no ho sé. Vejam si m'enamora, un cop més, des de la pantalla.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
1 comentario:
Vaig arribar al teu blog buscant "azuloscurocasinegro" en l'apartat de pelis preferides.
(Crec recordar que vaig fer un post sobre el descobriment d'aquesta peli)
Vaig estar llegint uns quants dels teus posts i em va agradar el que escrius.
Espero haver satisfet la teva curiositat :)
I gràcies a tu per deixar un comentari.
Jordi
Publicar un comentario