Plantejar-se què és la vida en en el segle XVII era cosa de savis, pensadors o dramaturgs, com Calderón de la Barca. Ara bé: plantejar-se què deu ser la vida en els temps que corren -i mai millor dit- és més aviat vist com quelcom contraproduent per a la salut o, si més no, per a la fertilitat rutinària. Perquè segur que tu també t'has trobat en algun moment amb aquestes paraules, bé dites per tu bé dites per a tu: "No pensis tant". Això li podríem dir a Segismundo, el protagonista de "La vida es sueño" que, acompanyat per altres personatges menys lúcids però més tranquils, han omplert de suor i llàgrimes l'escenari del Teatre Romea i, situats en una escenografia ‘matrixiana’, ens han fet replantejar-nos què fem aquí, uns quants segles després. Serà que hi ha misteris que no esbrinarem mai?
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario