“El món és tan maco, i jo tinc tanta pena per morir…”. He llegit en alguna de les moltes reverències que han aparegut als diaris aquest cap de semana que l’escriptor portugués possiblement més llegit i/o respectat del món va pronunciar aquestes paraules en un xiuxiueig, en una de les penúltimes trobades literàries en les que va participar. Tot i això, era pessimista, i a mi per això no m’agradava llegir-lo: perquè de tan lúcid em feia mal. Em feia mal que el món fés mal. Em feia mal saber que el món fa mal sabent que fa mal. Parlo en passat perquè han anunciat la seva mort, als 87 anys, però podem parlar en present i en futur, com passa amb totes les personalitats compromeses que passen a la història de la humanitat, en lloc de passar de llarg. Jo no conec la literatura de Saramago perquè com us dic, no podia amb tanta veritat, però hi ha pensadors amb els que per la raó que sigui, sents afinitat. Potser els honors se’ls hagi guanyat per ser amo i senyor d’una veu amb conseqüència, com ha escrit algú. Quantes veus en saben, d’això? Dits de la mà.by Carmen
Publicat a http://eldema.cat/
No hay comentarios:
Publicar un comentario