Abolir el misteri. Era aquesta la pretensió màxima del poeta mallorquí Blai Bonet, a qui l'Espai Escènic Joan Brossa ha dedicat al llarg d'aquest setembre tardorenc tardes i nits de teatre i de recitals. Ara ja s'ha acabat però ja se sap que on hi ha un final, hi ha un principi. Així doncs, tornem a començar: Una elevada temperatura poètica i un acordió parlant-nos dels moments en que les notes de la vida tron-tron-trontollen. I quan és que més? Quan som adolescents. I com que al teatre (gairebé) tot es pot fer, doncs vam poder veure/sentir/conèixer un Blai Bonet nascut ja adolescent, entre uhhh, uhhh, uhhh que rebufaven des del ventre d'una mare, mig pandora mig mama. Néixer home o fer-se home, i que no et diguin mai: "salvatge". Pèls al pit, al pit masculí després de contactar amb el pit femení. I tu? Que tens pèls al pit?
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario