A la cruïlla
entre Balmes
i Maria Cubí
hi ha un maniquí
que només està
-sense ser-
hastiat, estàtic, quiet.
Cap expressió
cap sentiment
cap turbació
cap cap,
cap rastre
de vida,
cap rastre
de batec,
cap rastre
de memòria,
cap rastre
de res.
No res.
Maniquís
hastiats
estàtics
quiets,
rostres
sense
cap
rastre
que
volten
per
les
cruïlles
de
l'acomodament,
sentits
pràctics
sense
cap
punt
de
fuga
Maniquís de ciutat.
by Carmen
1 comentario:
Hola Carme! Gràcies pel teu comentari. Ja m'he mirat els teus blogs; tots dos. Està molt bé que hi puguis publicar poemes, idees, proses... Això anima a escriure'n més i a compartir-ho. M'ha agradat el títol d'"Una antropóloga inocente". Jo en llegeixo algun de blog de poesia, si vols te'l puc passar. Ja aniré llegint el que escriguis. Has vist els poemes del meu blog? A l'índex de temes n'hi ha un de poesia també. Doncs fins aviat i felicitats per ser tant escriptora.
Publicar un comentario