Lucideses

El llop estepari, de Hermann Hesse.

"qui viu al dia i sap valorar amb aquella atenció afectuosa qualsevol floreta del camí, qualsevol instant per petit que fos, aquest, la vida no el podia ferir"...


"Tota la seva vida fou un exemple del fet que, sense autoestima, és impossible estimar als altres, perquè l'odi d'un mateix ve a ser igual que l'egoisme més rabiós i, com aquest, acaba en un aïllament espantós, en la desesperança".

"Han nascut per viure a terra i no dins l'aigua. ¡I, naturalment, tampoc volen pensar; han estat creats per la vida, no per al pensament! Ara bé, qui pensa, qui fa del pensament la cosa essencial, potser anirà lluny, però haurà confós terra i aigua i, un bon dia, s'hi ofegarà".

"No dubto que, en gran part, siguin ficcions, però no invencions arbitràries, sinó intents d'expressar estats d'ànim viscuts en profunditat i presentats com a fets reals".

"Un testimoni del nostre temps, ja que la malaltia psíquica d'en Haller, i a la qual no havien de sucumbir tan sols els més dèbils i mediocres sinó, precisament, els més forts, intel·ligents i més ben dotats".

"Però hi ha generacions senceres que, durant un temps, es troben presoneres de dues èpoques, de dues formes de vida, i perden llur identitat, llurs hàbits, la seguretat i la innocència".

"Qui haurà tastat els altres dies, els dolents, els dies (...) de mort a l'ànima, de buidor interior i de desesperança (...), qui haurà tastat aquests dies infernals pot estar prou satisfet d'un dia normal, de mitges tintes, com el d'avui".

"La seva salvatgia alegre i rude, la seva sensualitat ingènua i honrada m'excitaven els instints".

"Aquesta música, d'una banda, era lírica i llefiscosa, massa dolça i curulla de sentimentalisme; d'altra banda, era salvatge, jovial i enèrgica, però el resultat era un conjunt ingenu i serè".

"I tot allò que en dèiem 'cultura', intel·ligència, esperit, tot allò que crèiem bell i sagrat, ¿podia no ser més que un fantasma, mort de feia temps (...)? ¿Potser tot allò que, a nosaltres, folls, tant ens ha preocupat, mai no ha estat més que un fantasma?".

"Havia après molt d'allò que els homes amb enteniment són capaços d'aprendre i era prou intel·ligent. Ara bé, el que no va arribar a aprendre mai va ser a estar orgullós d'ell mateix i de la seva vida". Per tant, he d'aprendre a estar orgullosa de la vida que tinc.

"