Un món imaginari però sobirà: l'humor

continuació de "El llop estepari", HERMANN HESSE

"Si han de conviure dos enemics mortals en una sola sang i un sol esperit , malament rai la vida que en resulta".

"I fins la vida més infeliç té els seus moments de sol, les seves florestes de felicitat entre sorra i roquissar".

"...de tant en tant, el llop o l'home podien viure, pensar i sentir tranquils i lliures dins seu; que, de vegades, encara que poc sovint, ambdós feien les paus i vivien en harmonia i, en comptes d'alternar la guàrdia, se sotenien mútuament i s'ajudaven".

"Aquests homes de vida inquieta viuen unes intenses i belles experiències en llurs escassos moments de felicitat i l'escuma de la joia passatgera esquitxa, de vegades, tan alta i brillant damunt el mar del dolor que el llampec de felicitat il·lumina els altres i els encisa".

"Quan volia una cosa amb tota la força del seu ésser i l'anhelava amb obstinació l'aconseguia, però sense mesura, més potser del que calia. (...) Perquè l'home fort aconsegueix sempre el que vol amb afany veritable".

"En suma, intenta situar-se en un terme mig entre els diferents extrems, en una zona tranquil·la i agradable, sense torbonades violentes ni tempestes".

"Els altres, els que han quedat atrapats i, per llur talent, reben sovint els honors de la burgesia, a aquests els queda un tercer regne, un món imaginari però sobirà: l'humor. (...) Tan sols l'humor, el meravellós invent dels resignats en llur vocació de grandesa, dels quasi tràgics, dels infeliços més ben dotats, tan sols l'humor (potser el producte més peculiar i genial de la humanitat) aconsegueix l'impossible, ultrapassa i reconcilia tots els àmbits de l'essència humana amb les irradiacions del seu prisma. Tan sols l'humor és capaç de realitzar les estimables i tan sovint formulades exigències d'una elevada filosofia de vida: viure el món com si no fos món, respectar la llei sense sotmetre-s'hi, posseir 'com qui no posseís res', renunciar com qui no renuncia".

"