L'extraordinari quotidià

Chema Madoz col·lecciona idees poètiques per transformar-les en paradoxes visuals: una gàbia suspesa al cel amb un núvol dins, un Tu i un Jo travessats per una navalla, notes musicals que comprateixen fruits al braç d'un arbre, una escala que recolza els seus pasos sobre una muleta, una tassa de café amb un desguàs, una cullera projectora de forquilles (o masculí/femení)... Objectes de la vida rutinària que el fotògraf fa que deixin de ser-ho en transmutar-los en fenomen artístic. Suspens i ironia, sentit de l'humor i poesia. Una àmplia mostra que es podrà veure a la Sala Tecla d'Hospitalet de Llobregat fins al 30 de març. Entre Joan Brossa i Man Ray, Chema Madoz canvia l'angle de visió per fer etern allò més efímer. Potser un fetitxista, potser un fotoartista que sacralitza l'objecte quotidià. Més (sur)real, impossible.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat/