'Lilosa' tarda

"La bellesa del paisatge radica en la seva melancolia".

Ahmet Rasim.

Istambul: Ciutat i records, d'Orhan Pamuk, recentment amenaçat de mort per un grup d'ultranacionalistes radicals.

Aquells pensaments que ens captiven o que ens fan entendre alguna cosa de nosaltres mateixos en veure'ls expressats en les paraules d'un altre:

I. L'ALTRE ORHAN


"Tothom que sent curiositat per donar un significat a la seva vida s'ha preguntat almenys un cop pel sentit del lloc i el moment del seu naixement. Per què hem nascut tal data en tal racó del món?".

"Aquella dolça sensació, que ens recorda el delit de veure'ns a nosaltres mateixos en un somni, s'instal·la en la nostra ànima com un costum que ens emmetzina al llarg de tota la vida. Ens acostumem a conèixer el significat de tot allò que vivim -també els plaers més profunds- a través dels altres".


II. FOTOGRAFIES DE LA FOSCA CASA-MUSEU


"...m'imaginava que les estores eren mars i jo saltava sense tocar l'aigua (com feia el baró de Calvino, d'arbre en arbre per no tocar terra)...".


"...tenia un altre joc amb el qual vaig continuar jugant d'adult sempre que m'avorria: m'imaginava que el lloc on em trobava no era realment el lloc on era, i quan la imaginació quedava esgotada, em refugiava en les fotografies que hi havia sobre les taules i escriptoris o penjades de les parets".



"Mentre que, d'una banda, rememorava reverencialment la importància i els significat d'aquells moments especials protegits per un marc que resistien el pas del temps i l'envelliment, de l'altra, també m'avorrien".



"Aquells àpats multitudinaris, els acudits, les rialles (...) m'oferien la il·lusió que la felicitat era la sensació de seguretat compartida amb una família, amb un grup, i un bromejar continu i tranquil".



"...i no amagava aquells motius d'alegria gràcies a un infantilisme i una simpatia que no l'abandonaven mai (...). No era en absolut un pare d'aquells que renyen, prohibeixen i castiguen. Especialment durant els primers anys de la meva infantesa, quan sortia i jugava emb ell, sentia que el món era un lloc divertit on l'home venia per ser feliç".



"Malgrat l'aspecte melancòlic tan ple de coses, o potser per això mateix, m'agradava anar al saló de l'àvia i jugar-hi, fantasiejar, somniar que allò era un altre lloc".



III. 'JO'



"En els moments més feliços -i la meva infància en va estar plena d'aquests moments- no era conscient de la meva pròpia existència, sinó del fet que el món era un lloc bo, bonic, agradable i assolellat".



"...eren coses que no m'ensenyaven res sobre mi mateix, sinó sobre nocions d'un mal i un dolor dels quals havia de fugir. Però entre l'anar i venir de la consciència, entre les fantasies i les tensions, a dins meu s'anava assentant lentament la sensació de ser jo mateix, la sensació que hi havia un jo, i també un sentiment de culpabilitat".



"...els div, germans de dimonis i genis malvats de la literatura clàssica iraniana...".



"...jo intuïa que el veritable origen de la meva maldat interior es trobava en el fet d'escapar-me sovint cap a il·lusions poc adeqüades, perquè mentre vivia a les habitacions d'aquells pisos-museu, la majoria de vegades, per pur avorriment, m'imaginava que vivia en un altre lloc i que era un altre".



"...-perquè un racó de la meva ment sempre estava atent als sons de l'edifici-".



"La diferència que hi ha entre l'home a qui li agrada somiar que és Napoleó i l'home que es pensa que és Napoleó és la diferència que hi ha entre el somiador feliç i l'esquizofrènic infeliç".



"...no puc dir que m'agradessin massa els adults. (...) Eren massa voluminosos, massa feixucs i massa realistes. Havien vist, feia temps, que dins del món hi havia un segon univers, però havien perdut la capacitat de meravellar-se i imaginar".



IV. L'AMARGOR DE LES MANSIONS ENSORRADES DEL PAIXÀS: EL DESCOBRIMENT DELS CARRERS



"...la melancolia que projectava aquella cultura morta, aquell imperi ensorrat, es trobava per tot arreu. L'esforç per occidentalitzar-se em semblava, més que un desig de modernitat, una inquietud per alliberar-se de totes les coses, carregades d'uns records plens d'amargor i tristesa, (...) per alliberar-nos del seu record destructor".



"Sol, aire fresc, llum. La casa a vegades era tan fosca que quan sortia al carrer m'enlluernava, com quan els dies d'estiu corrien les cortines".



"Quan se m'apoderava el cansament i l'angoixa, els carrers i els aparadors que ja no volia mirar, anaven perdent lentament el color i jo començava a veure la ciutat com un lloc en blanc i negre".



V. BLANC I NEGRE



"Vaig viure l'Istambul de la meva infància com les fotografies en blanc i negre, com un lloc en dos colors, fosc i plomís, i és així com el recordo".



"M'agraden les nits que arriben d'hora, quan la tardor s'adorm amb l'hivern, els arbres desfullats tremolen amb el vent del nord-est i la gent amb abrics i jaquetes negres tornen a casa aviat travessant els carrers foscos".



"El blanc i negre de la gent que se'n torna a casa, a les tardes d'hivern després que caigui la foscor prematura, em desperten la sensació de pertinència a aquesta ciutat i sento que comparteixo alguna cosa amb ells".



"...encara que no s'hagi fet del tot de nit, al carrer ja es viu una hora tardana, i aquestes dues persones que tornen a casa projectant unes llargues ombres sembla que portin amb elles la nit a la ciutat".



"...quan somiava ser el pintor impressionista dels carrers d'Istambul...".



"...i assumien aquell blanc i negre ombrívol però terriblement bell".



"...una barreja de por, curiositat i atracció".



"...però si que hi ha una intensa sensació de melancolia que suggereix una moral d'humilitat".



"Les nits de la meva infància eren boniques perquè, com la neu, cobrien l'ambient complex i esgotador en què s'anava submergint la ciutat a mesura que s'empobria, perquè la feien més poètica".



"Com la lluna plena, aquesta cultura del clar de lluna que comparteix tot Istambul salva la nit de convertir-se en una foscor cega i, sobretot, serveix per mostrar la misteriosa força de la penombra com a font de mal; a mí m'agrada més la seva llum quan la mostren com a mitja lluna o, com passa en aquest gravat, amb uns núvols que s'hi anteposen...".


Imatge: Istambul. Gravat de Melling.



...