Que ve el coco!

(A propòsit de la reposició de "Coméme el coco, Negro". Publicat a http://eldema.cat):

Per a Jordi Milan, el director de la Cubana, la vida és un teatre que comença quan naixem i no acaba fins que morim. Aquesta premissa vital, que podria semblar pessimista en un primer cop d'ull, no ho és. O al menys, no ho és per a la Cubana, la companyia que va fer trontollar molts caps als anys 80 amb el seu espectacle d'aficionats, que fins al febrer retrobareu al Cine Coliseum. I és que el títol ja ho diu tot: "Cómeme el coco, Negro"... tot i que potser res és el que sembla en aquest teatre musical "de revista" -més conegut com a music-hall- en el que una mirada pot ser més que un guiny i un guiny no ha de ser-ho necessàriament. Dones que suggereixen en lloc de mostrar, imperfeccions fetes seducció i converses quotidianes a peu de carrer (o de platea) que no ens faran reflexionar, sino riure del nostre paper i el del veí. Bohèmia i picaresca en un espectacle de vedettes amb plomes apte per a tots als públics, però recomanat per a tots aquells que creguin que la vida és una ironia que pot arribar a ser molt divertida, encara que no ho sembli.