L'art de modelar fang

La tradició d’un ofici mil·lenari com és el del modelatge de fang, es fusiona amb noves tècniques i estils, de la mateixa manera que fang, aigua i foc es fusionen a l’hora de crear noves peces

El Modernisme va convertir la ceràmica en un objecte decoratiu i cultural de gran qualitat artística. La posmodernitat i la cultura de les presses, en un objecte funcional i pràctic. Tanmateix, la ceràmica continua vigent encara avui amb un ampli ventall de possibilitats. Ara bé, la ceràmica és un Art, com ho són la pintura o l’escultura? Són els modeladors de fang realment artistes?
Cada vegada més, els ceramistes busquen la seva ubicació a cada peça de ceràmica. De vegades la poden trobar en un discurs artístic més conceptual, de vegades en aplicacions més comercials o fins i tot en vinculacions amb altres disciplines com la joieria, l’escultura o l’arquitectura, ja sigui a través d’una peça única per ser representada en galeries d’art, la peça seriada més funcional i comercial, o les peces d’aplicacions arquitectòniques. Tot això és el reflex de que la ceràmica té cabuda en la societat actual i que nombrosos col·lectius professionals s’han unit per defensar i promoure l’art de la ceràmica.
No obstant això, el públic d’aquest art no és prou ampli perquè aquest es fixa en allò que més es ven: “La ceràmica artística no arriba al gran públic, però en canvi sí arriba en forma de lavabo o de cuina. Tothom té ceràmica a casa, però es tracta de ceràmica industrial, utilitària. La ceràmica també és artística”, afirma Teresa Gironès, vicepresidenta i sòcia fundadora de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, situada al centre del Raval: “Vam buscar un local a Ciutat Vella perquè teníem fe que el barri pogués ser un eix cultural dins de Barcelona”.

Un col·lectiu aglutinador

L’ACC és una agrupació oberta a ceramistes, estudiosos de la ceràmica i a la societat en general que té com a finalitat primera projectar la ceràmica a l’exterior i al districte com a fet artístic i al mateix temps promocionar el fet cultural i comercial que representa: “L’ACC, a més de ceràmica utilitària, projecta una ceràmica creativa i d’autor”, diu la Teresa. “Vindria a ser la casa gran de tots els ceramistes de Catalunya, dels Països Valencians i de les Illes Balears”. Amb vint anys d’història, ara per ara conta amb uns 350 socis. Arreu de Ciutat Vella, actualment en són onze.
Com a artista, Teresa Gironès utilitza la ceràmica per explicar situacions i expressar sentiments, ara inocència retrobada, ara reconciliació entre èssers vius. La seva obra és formalista però profundament crítica i “irònica” perquè “res és el que sembla”. Afirma que “la ceràmica no ocupa cap lloc en la cultura actual tot i haver-hi molts artistes que la utilitzen per expressar-se. Ells han assolit la ceràmica com a mitjà d’expressió, transformant l’artesania en art. Els tàndems de l’era actual són Miró i Llorens Artigas, seguits de Chillida, Tàpies i Barceló, però el precursor màxim va ser Gaudí”. No obstant això, creu que la ceràmica “no ha evolucionat”.

Artesans i botiguers del districte

La ceràmica també pot ser un instrument, com l’udu o el gatham, o una placa de carrer, o una peça de bijuteria, o un souvenir... Villegas ceràmica, al carrer Comtal, és una botiga dedicada a tot tipus de ceràmica. Des de fa gairebé 40 anys, un centenar d’artistes espanyols venen les seves obres al senyor Villegas, que confessa que no li agrada el terme artesania per definir la ceràmica: “S’ha de diferenciar entre manualitat, artesania i art. Totes són necessàries però diferents”.
A un petit carrer del barri de la Ribera trobem a tres artesans, al Taller de Ceràmica 4X1, soci de l’ACC. En Marc Vidal, president de l’Associació d’Artesans i Comerciants de la Ribera, comparteix espai amb la Cora Egger i la Rita Lugli, també ceramistes. Mitjançant el torn, el Marc i la Cora fan peces utilitàries de caràcter minimalista que després venen a botigues i fires, “peces seriades a petita escala” però “fetes a mà”. A més, imparteixen classes de torn per a adults així com de ceràmica i pintura per a nens.
La Rita, per la seva part, crea sèries de tasses de café a motlle, que després decora amb dibuixos abstractes i alegres, ja siguin en color o en blanc i negre. Pensa que el problema de la ceràmica per arribar al gran públic és el preu, “però és una producció costosa”.
Tots ells busquen que cada peça estigui ben feta perquè cadascuna és diferent: “Totes les peces són úniques, no amb la voluntat que siguin diferents, però sí exclusives”, diu el Marc. Està d’acord en que la ceràmica, com a art, no arriba a gaire gent perquè és difícil viure de la ceràmica però treballen per “amor a l’art” perquè necessiten el seu “submón”, “sembla com si els polítics no puguessin entendre que un pugui treballar en el que més li agrada, sense donar prioritat als diners”.
El Marc es queixa de la dificultat de mantenir un taller a Ciutat Vella a causa de l’alt cost del lloguer i de les restriccions que hi ha per exposar ceràmica. La Cora reclama que s’hauria de protegir la ceràmica com a cultura del Casc Antic, i ambdós creuen que l’Ajuntament l’hauria de promocionar més sovint i ser més permissiu amb les fires. Malgrat tot, de l’1 al 23 de desembre tindrà lloc la mostra d’art de Sant Eloi, al carrer Argenteria, amb la que es vol promocionar la ceràmica, ja sigui com a manualitat, com a artesania o com a Art en estat pur.


by Carmen . Reportatge realitzat per a la revista Nova Ciutat Vella.