"L'única cura que caldria practicar [a l'escola] és el guariment de la infelicitat. L'infant difícil és l'infant infeliç. Està en guerra amb ell mateix, i per tant està en guerra amb el món. L'adult difícil va en la mateixa barca. Cap home feliç no ha pertorbat mai una reunió, ni ha predicat la guerra, ni ha linxat cap negre. Mai cap dona feliç no ha tractat a reganys el marit o els fills. Mai cap home feliç no ha comès un assassinat o un robatori. Mai cap patró feliç no ha terroritzat els seus empleats.Tots els crims, tots els odis, totes les guerres, es poden reduir a un sol mot: infelicitat. La intenció d'aquest llibre és de fer veure com neix la infelicitat, com arruïna les vides humanes i com es poden pujar els infants de manera que la major part d'aquesta infelicitat no arribi a néixer mai".
SUMMERHILL, fundador de l'escola (i l'ensenyança) que porten el seu nom.
SUMMERHILL, fundador de l'escola (i l'ensenyança) que porten el seu nom.
3 comentarios:
però qui t'ensenya que és impossible ser constantment feliç? tb costa d'aprendre...
Gran parte de la infelicidad humana parte de la ambición humana por tener siempre más de lo que se tiene. No digo que haya que ser conformista, pero creo que en ocasiones los sueños confunden y producen infelicidad cuando no se transforman en realidad.
Un bon panorama, posar-se a reflexionar sobre la felicitat. I es que, siguem realistes: en mesclar factors psicològics (m'he barallat amb tal persona i ara em sento culpable), ambientals (fa un dia gris, lleig, i això em posa melancònic), i biològics (la felicitat no deixa de ser una descàrrega d'hormones que ens fan sentir bé, i un estat anímic bo), es produeix un ésser-mescla molt difícil de disseccionar. Si aquí hi afegim que tots tenim mecanismes amb els que volem modular la felicitat (escric poemes quan em sento nostàlgic, m'he barallat amb la novia i avui m'emborratxaré moltíssim per no pensar tot el temps amb ella, ploram o riem quan ens ho 'ordena' el cervell i les hormones, etc.) l'acabem de cagar. En efecte, ara que hi penso, la felicitat deu ser una (para)noia miqueliana.
Publicar un comentario