El quadern gris és un llibre-dietari que vaig haver de llegir quan encara portava faldilla a quadres i mitjons blancs fins als genolls... M'alegro de recuperar frases subratllades per la nena-gran i rellegides per la dona-petita... Estarien pensant el mateix?
Tot buscant una cita de Josep Pla sobre el mirador de Pals pel documental de l'Slow moviment (que penjaré quan estigui acabat), m'he trobat el següent paràgraf sobre la mar. És preciós.
"Impressió de solitud accentuada pel silenci de la mar":
"8 d'agost. - La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l'esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D'aquí pervé, potser, que l'única posició de l'home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.
La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague.
Per a trencar aquest joc hauríem de trobar el mot just i comprensiu de la mar... però així que pensem tenir-lo ens fuig com si fos una ramiola de vent o el cargol voluptuós i fugaç, d'una onada".
No hay comentarios:
Publicar un comentario