2n Manifest Groc de la Història

(ara que ha arribat el Futur)

El següent manifest és, davant de tot, una bogeria. El fragment que segueix a continuació, no obstant allò, és el que hi ha darrere de Tot.

1. Queda totalment prohibit fer menció de la paraula 'crisi' en els següents casos o situacions o circumstàncies:

a- Davant d'un fracàs amorós, laboral o peatonal.
b- Davant dels amics quan hi ha vi o una estona llarga pel mig (el mateix davant els enemics).
c- Davant dels aparadors i els semàfors en verd.

2. Manifestem, jo i qui se sumi a l'intent, el dret a no decidir quan no sabem què decidir, i a no posicionar-nos sempre que ens qüestionen o ens qüestionem. És a dir, reivindiquem el dret a no saber, humilment però amb l'orgull de ser, de tant en tant, transparent.

3. Queda totalment prohibit convertir-se en un èsser fosc i nostàlgic, a no ser perquè s'és dandy o es té complexe de cristall de bohèmia sense cura, però sempre, i només, si se li fa l'amor a la vida, i mai a la mort, en la metamorfosi.

4. Per tant, és estrictament necessari posar el Groc davant el Negre quan la vida sembli tediosa o insuportable per hàbit adquirit -encara més si l'hàbit és un vici ple de fums-.

5. El Groc, doncs, es proclama el color de la Vida, i només es permetrà canviar la tonalitat en cas que sigui de nit o faci núvol, però mai més de dos dies i 365 nits seguides. En cas contrari, ens quedarem una estona en Blanc, fins que arribi l'home del sac amb els pinzells.

6. Qualsevol dubte serà víctima de les respostes dels altres, però mai mai mai serà víctima de la por a l'expressió del mateix. El mateix passarà amb les mentides.

7. Qualsevol cabòria serà membre pertanyent del Club de les Tonteries Sense Sentit, i sempre haurà de ser expressada mitjançant l'art, la paraula, el plor o el somriure mig, però mai pel crit envers aquell pobre que passa per allà i que no té res a veure amb les teves turbulències.

8. No està permés amargar la vida dels feliços que ho són sense que ho sàpiguen, ni dels infeliços que ho són sense que ho sàpiguen, ni dels que no estan en cap d'aquestes dues categories.

9. S'aboleixen les avarícies insanes i les persones amb les idees tacades de sang o d'egoisme o egolatrisme.

10. Com també s'aboleixen els diumenges sense sofà, les soledats no escollides i els cels sense eternitat.

Per ara i a partir d'ara, qui es vulgui sumar, que no resti.

Gràcies i una salutació cordial.

Promou i és signatari d'aquest petit manifest:
un Sol Groc,
l'amo de tots els mòns
que van més enllà de la Terra i l'Homo.

Fuente: creación propia.
Inspiración momentánea: http://www.xtec.es/~malons22/personal/manifestos.htm