Gran "Gran Wyoming"

"A mí me encanta la gente que se ríe fuerte. Me pone, me erotiza, me da subidón. La risa es proyección de futuro. He tenido durante ocho años una novia estupenda, que se reía a carcajadas. Era mi mayor alegría. Como Fernando Trueba, uno de mis mejores amigos, que cuando se ríe se caen las paredes. Quien se ríe no sufre. Y quien no sufre no está enfermo aunque le hayan diagnosticado lo peor. La enfermedad no es un criterio racional, sino la ausencia de dolor. Ya puede tener un cáncer terminal que si no le duele... Un tipo normal, un triste que está permanentemente jodido, sí que entraña una patología".

Descubierto casualmente en la revista Rolling Stone, nº 109.

Ara i aquí

Diuen que per entendre les coses hem de mirar-nos-les amb perspectiva. Però com fem si hem de reflexionar sobre el ja? Què passa quan el present continu no ens deixa temps per veure passar el temps? Doncs que sorgeixen festivals com el que té lloc al CCCB del 27 al 30 de novembre. I com passa a l'hora de radiografiar el present, és difícil trobar una explicació matemàtica sobre què és això del "now". Vindria a ser una plataforma de treball que engloba diferents leit motivs: Ciència Oberta, Ciberesfera, Factor Eco, Art Ara, Partícula Psi, Nou Activisme i Cultura Emergent, i que poden manifestar-se en gèneres i formats diversos, com la performance, el documental o el pensament emparaulat. Tot això per analitzar obertament l'ara i aquí a partir dels canvis científics, tecnològics, artístics, socials i espirituals del moment. Si vols entendre més –o, si més no, entendre alguna cosa-, què millor que viure-ho 'on the air'.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Constel·lació Fontcuberta

Benedictus popus/Nizozemska osrama. Dispositius demiúrgics. Biotecnologia postindustrial. El dada i la biologia. Paratges muts. Absència i presència. Alguns mostres. Algunes quimeres. Aliar-se amb la ironia per evitar efectes col•laterals. Anar més enllà per inventar allò que se sap però que ben bé no sabem explicar, com passa amb les persones que volem definir però que no accepten cap tipus d'etiquetatge seriat. Podríem estar parlant de Jaume Sisa o de Batiscafo Katiuscas, però no és el cas. Joan Fontcoberta, cosmonauta abans que fotògraf, no apte pels sentits literals. Imprimir en la fotografia nous significats (diguem-ne contemporanis) després d'haver captat l'enigma, com feia la ploma de Borges per tal de desfer el nus gordià. Frottogrames, ca•ligrames de llum, googlegrames a l'era de l'art digital. Empremta o artifici? Surrealisme o hiperrealitat? Perquè ‘allò existent és només una petita part del possible’, “De facto”. Fins el 8 de febrer al Palau de la Virreina.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat

Senyora de

L'Aurora és una dona qualsevol que, sagnant, decideix finalment denunciar al seu marit per maltractament. Amb els peus a les portes de la mort, l’Aurora explica la seva (diguem-ne) vida a la comissària, que anota un cas més per arxivar que després el reality show s’encarregarà de frivolitzar. El vermell de la sang es confon, una escena més tard, amb el vermellós infern, on l’Aurora es troba amb una altra dona, la dona diable. És aleshores, ja morta, quan comença a buscar el seu lloc: del infern al purgatori, del purgatori al cel, el lloc per no creure en res, ni tan sols en Déu. No, tampoc no és aquest. Lúcida, l'Aurora s'adona que mai no ha estat ningú, i que potser el seu lloc sigui, precisament, enlloc. I és allà on va: enlloc, allà on van a parar tantes dones que, de tant estimar, s'obliden de qui són per passar a ser "senyora de tal", Aurora de Gollada, fins al darrer epitafi que no, no la recordarà sempre, per no dir mai. Blanc sobre blanc (o negre sobre negre) quan la violència no és de gènere, ni tampoc domèstica, ni tan sols sexista. És simplement violència, en majúscules. 13a Mostra de Teatre de Barcelona.

by Carmen

Publicat a http://eldema.cat