Puzzles

La meva realitat és una realitat fragmentada.

Fragmentada:
feta a
f r a g m e n t s.

És meva? Sí. I no.

Fragments de mí
i fragments de món,
i de tothom, f
ins i tot dels que no tornen mai més,
i del que no torna mai més (i del que sí).

Mai més.

Mai
més.

Ja veus, què contundent: MAI-MÉS.

I no tornen perquè no han de tornar,
perquè ja no es pot,
perquè ja no cal,
perquè ja ha passat.

Passat. Mai més.

Van ser petits, grans fragments, fins que varen arribar al final, a la punta mateixa de tots els mateixos finals. Després, sempre, nous principis, sempre neguitosos, sempre ignorats, mai insignificants.

Boira (si t'hi pares a pensar).
Anar fent (si et deixes portar).

Perquè ja ho veus: potser mai més...
O potser sí, qui ho sap.

Anem col·locant les peces, una darrera l'altra, una davant de l'altra. Què aquesta no encaixa? Doncs no passa res: la trec, acuradament, que algun altre racó serà el seu. Ja el trobarà, ja el trobaré. Cerco LA PEÇA EXACTA que ocuparà aquest espai buit en aquest precís MOMENT.

Peces: fragments.

Ja ho veus:
la realitat està feta de
p e c e s


Tu i jo, fins quan encaixarem?


Carmen, 15 set 08'