L'art pot ser poètic, polític o les dues coses. Si és polític, però, les metàfores tenen una finalitat més enllà de la suggerència visual: anar a les cicatrius del món per tal d'intentar curar-lo. Pretenciós? Potser sí. Crítica poètica, en qualsevol cas. Així és l'obra de Hannah Collins, l'autora de les obres d'Històries en curs, una exposició que podreu visitar fins al 24 d'agost al Caixa Fòrum. Aquí, vídeo i fotografia s'intercalen arran un leit motiv, la preocupació no obsessiva de Collins: la fugacitat de la vida moderna. La Mina i el Paral·lel, entre d'altres, són els escenaris escollits per les càmeres èpiques i tendres de l'autora, que capten la vida de grups humans similars i distints que donen rostre i deixen rastre dels sempre actuals conflictes existencials -que no existencialistes- que tenen a veure amb la identitat i la pèrdua d'aquesta en un(s) món(s) de diferències i marginalitats. Minories?
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat/
No hay comentarios:
Publicar un comentario