L'escriptura i la vida

Durant la meva estada a Bolívia, no vaig escriure ni una sola paraula. Aquest poema, escrit al maig del 1946 per Josep Palau i Fabre, m'ha recordat per què no.

COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la pola del fruit d'or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.

Tot i que, ara que ho penso, potser són perfectament compatibles ambdues vides...