Artistes com Jordi Labanda o el mateix Mariscal van vendre les seves creacions al Supermercat d'Art abans de ser popularment reconeguts. Vint-i-cinc anys fa des que va trencar aigües el primer súper dedicat a relíquies artístiques per a butxaques no elitistes. Va ser en aquells anys en que la segona part de l'underground feia de les seves quan a l'artista Jorge Alcolea se li va encendre la bombeta i va inaugurar la galeria d'art contemporani American Prints, amb la (bona) intenció de promoure obres gràfiques amb el copyright assegurat. Des de llavors, suports i tècniques diverses com la litografia i el gravat es poden adquirir o simplement contemplar, any rere any, al Supermercart, que té aparador a Barcelona, però també a Madrid i València. Queda palès que l'Art en majúscules pot estar a qualsevol paret de qualsevol menjador, sense pertànyer (o no necessàriament) a la república independent de l'Ikea... De dilluns a dissabte al carrer Calvet, 63, fins al 31 de gener. Si no en teniu prou, però, o sou més d'hipermercarts, apropeu-vos a la galeria Vinçon (passeig de gràcia, 96), que també celebra els 25. Obres de qualitat, petits formats i preus també a l'abast.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
domingo, 28 de diciembre de 2008
domingo, 21 de diciembre de 2008
Màgia a les mans
Sarean Sun Sun. Sarean sun sun. Sarean Sun Sun Sena! Ha estat aquest l'abracadabra del triangle format per Miren Larrea, Mireia Nogueras i Valentina Raposo, de la companyia Anita Maravillas Teatre, tres bruixotes esbojarrades i tristes i bondadoses i dolentotes que han tingut el gran honor d'inaugurar el 4t Festival de Putxinel•lis d'Hivern a la petita sala de la Puntual. Elles han estat les co-protagonistes que han mogut els fils per donar vida a metzineres i alquimistes capaços de moure muntanyes, aixecar el mar i fer xiular l'aire per remoure nostàlgies blaves, pors inconscients i somriures que no són de llauna. "Coses de nens", afirmaran alguns escèptics amb la boca de costat i la cella aixecada. O potser serà que els ninots han estat sempre aptes per a tots, petits no tan petits i grans que no ho són tant, i no ens havíem adonat fins ara, i és per això que les titelles estan aquí i allà, perquè ho han estat des de temps ençà. I és que, a vegades, la vida pot (re)començar amb 'l'ingenu' moviment d'una mà... Fins al 4 de gener.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
viernes, 12 de diciembre de 2008
tictacticket
Tic
tac
tic
tac
tic
tac
tic
tac
fueron cayendo
los días
las horas
los minutos
hasta que
lossegundosseprecipitarontictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictac
en uno:
'adiós'
(me había cansado de esperarte)
by Carmen
Dedicado a las historias de amoraquemarropa.
Relato visual no autobiográfico.
tac
tic
tac
tic
tac
tic
tac
fueron cayendo
los días
las horas
los minutos
hasta que
lossegundosseprecipitarontictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictactictac
en uno:
'adiós'
(me había cansado de esperarte)
by Carmen
Dedicado a las historias de amoraquemarropa.
Relato visual no autobiográfico.
domingo, 7 de diciembre de 2008
En Cuttlas es fa titella
Ja ho deien els dadaistes: els objectes poden ser molt més que simples objectes. Vindria a ser el mateix que agafar qualsevol 'cosa' i convertir-la en 'una altra cosa viva'. I això és el que fa el teatre d'objectes, que converteix allò que podria anar al contenidor en titelles. Les protagonistes d'aquesta crònica beuen dels somnis d'un far west creat fa vint-i-cinc anys per Calpurnio, un autèntic cowboy de referència en el món del còmic espanyol. Ara, Cuttlas aterra al Teatre de Raval acompanyat de la seva enamorada Mabel, el riure j4j4j4 (més conegut com 37), el sempre assegut però mai atontat Joan Bala i el malvat Jack, a qui el Cuttlas haurà de plantar cara, per variar. Sense rostre, sense ulls, sense ossos, però no sense expressió. Qui li anava a dir a en Cuttlas que passaria del fanzine underground dels 80 a l'escenari de l'antic Xino..."Cuttlas, anatomia d'un pistoler". De l'11 de desembre al 4 de gener.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
lunes, 1 de diciembre de 2008
La 'contracultura' contraataca
Convertir antigues fàbriques en centres de creació i difusió artística. És la darrera iniciativa de l'Institut de Cultura que, el passat 20 de novembre, va organitzar una trobada a la fàbrica Fabra i Coats amb associacions i artistes de tota i mena i de tots colors per tal d'apropar-se al seu objectiu. I és que alguna cosa s'està movent pel que fa als camins artístics més alternatius i alhora més reals de Barcelona. El festival Indisciplines, organitzat per l'Associació d'Artistes Escènics, es va revelar contra una cultura que fa temps que està en crisi, i quina millor manera de fer-ho que mitjançant l'expressió artística, en general. Ara, el centre de creació La Escocesa, situada al Poblenou, posa tota la carn a la graella amb el 2n festival d'Idees, que tindrà lloc els propers 12, 13 i 14 de desembre. Persecucions d'ombres, projecció fotogràfica, lectura poètica, música, dansa, videoart, espectacle infantil, teatre d'objectes... La cosa bull. Ja era hora que alguns se n'adonessin.
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
by Carmen
Publicat a http://eldema.cat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)